Cal Pal
Història
Cal Pal de la Cortinada
Cal Pal és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana. Tancada durant dècades, ha obert les seves portes per acollir i oferir un espai de reflexió i debat entorn a la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra.
Cal Pal
Presentació
Cal Pal està situada a la Cortinada al costat del camí que va de la palanca del Vilar al pont Sobirà.
La casa Pal formaria part d’un conjunt de béns adscrits a l’alberg d’Escoter – cases, casals, cortals, terres, prats, horts, hortals, deveses, pastures i altres possessions – objecte d’una donació que fa Bernat Escoter, vicari de la Massana i Raimunda, la seva mare, a favor de Joan Pal d’Ordino. Esdevindrà així la casa i possessió de la família Pal i serà “lloc i foc” de Raimunda fins a la seva mort. Es va estipular i que el Pal hauria de viure de forma permanent al lloc i que no el podrà vendre. Així la casa continuarà durant els segles baix medievals i moderns en mans d’aquesta família. Al segle XVII passarà per matrimoni a la casa de Joan Torres de la casa Teixidor de Sispony. El darrer habitant de la casa serà Antoni Torres Armengol (a) Tonillo, que va morir l’any 1956 sense descendència. Cal Pal passa a mans d’un nebot, André Torres Lloret, qui la ven, l’any 1961, a Serafí Reig Ribó.
Cal Pal és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana i de la qual es poden documentar diverses ampliacions al segle XVI i a començaments del segle XIX quan s’afegeix un tercer cos a un lateral de l’habitatge moment quan es van bastir el colomer i les dos galeries cobertes de la façana sud-oest, amb la qual cosa la casa va adquirir l’aspecte definitiu. A la façana nord-oest destaca els boquers de les bigues de la coberta amb la representació de rostres humans.
Als anys noranta del segle XX es va portar a terme un projecte de restauració que va incloure la reconstrucció del cos de l’edifici lateral, que havia estat enderrocat els anys seixanta. Amb aquesta intervenció es va aturar el procés de degradació de l’edifici tot respectant la seva integritat, fet que va reforçar el valor com element del patrimoni cultural d’Andorra i així, el 2 de març del 2011, es va incloure Cal Pal a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra.
Ara Cal Pal torna a obrir les seves portes per oferir un espai de reflexió i debat entorn a la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra.
Susanna Vela, directora de l’Arxiu Nacional d’Andorra
Extret de:
Pujal Trullà, A. (2007) La farga de cal Pal. Història d’una família andorrana.
www.bopa.ad/bopa/023015/Pagines/6C0A6.aspx
Fotografia: Centre Excursionista de Catalunya
www.cec.cat/arxiufotografic